Què és?

L’Artteràpia és una disciplina de treball amb les persones, on es desenvolupen les seves capacitats a partir de l’experiència creativa.

És utilitzant els diferents llenguatges artístics com a mediadors, i amb la relació-intervenció de l’artterapeuta, que la persona pot fer un procés de creixement personal, tant per resoldre algunes dificultats individuals com per fer la recerca d’aquelles parts d’un mateix que, massa vegades, passen desapercebudes o resten amagades.

És així, doncs, que l’enfocament del treball personal és orientat a la salut emocional, cap a una integració emocional de la persona.

L’Artteràpia a Catalunya

L’Artteràpia va arribar a Catalunya l’any 1999, just en el moment en què a la Gran Bretanya (país pioner en aquesta pràctica) es reconeixia oficialment amb el grau universitari i amb el seu propi col·legi professional i, tanmateix, formant part de la sanitat pública del país. Els recorreguts en els diferents països on l’Artteràpia té presència són ben diferents (França, Estats Units, Canadà, Alemanya, Israel, etc.) i aquí a casa nostra, tot i portar ja uns quants anys en actiu, el reconeixement oficial encara no hi és, però ja és considerada una professió ben remarcable per a moltes institucions socials, educatives i sanitàries que requereixen els serveis d’artterapeutes professionals.

Formació professional

A l’estat espanyol, l’artterapeuta professional és una persona amb estudis universitaris de qualsevol branca que posteriorment ha fet la formació en algun dels màsters universitaris que s’ofereixen. Actualment a Catalunya tenim el Màster Integratiu en Artteràpia de la Universitat de Girona, amb 2.250 hores i 90 ECTS, que incorpora 300 hores de pràctiques en empreses i institucions públiques i privades.

La formació d’aquest màster de la Universitat de Girona és molt completa i reconeguda i, en tractar-se d’una formació professionalitzadora, atrau un gran nombre de persones vingudes de tot arreu. En els darrers anys s’hi han inscrit alumnes de l’Argentina, Grècia, el Perú, Nicaragua, França, Suècia i de molts altres punts de l’estat espanyol. Ara bé, en acabar els estudis de màster, si l’alumne vol exercir com a artterapeuta professional, haurà de mantenir l’exigència i el rigor de treball que ja ha tingut mentre s’ha format.

L’artterapeuta

Així doncs, l’artterapeuta, un cop finalitzada la seva formació reglada, haurà de continuar fent:

  • Seminaris de formació teòrica.
  • Supervisió de la seva pràctica professional.
  • Un fer amb allò creatiu.
  • La seva pròpia teràpia personal.

Aquests aspectes són fonamentals perquè l’artterapeuta pugui exercir amb responsabilitat ètica professional, d’acord amb allò que proposa l’Artteràpia.

Cal no oblidar que es treballa amb persones, i el treball amb la persona sempre demana un tipus d’escolta diferenciat, un tipus de disponibilitat i un tipus de saber fer i sostenir l’altre. És així que el rigor en el treball és important i, com a professional, cal mantenir-se en un reobrir i repensar els fonaments de l’Artteràpia per poder créixer com a professional i enriquir i madurar la pròpia praxi.

Per mantenir aquest rigor, l’artterapeuta que exerceixi haurà d’estar inscrit en alguna de les associacions professionals d’artterapeutes que conformen la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artterapeutes (FEAPA), entitat que, ara per ara, regula i protegeix la professió de pràctiques inadequades i actua com a agent màxim en la seva regulació.

Alícia acompanya una noia que pinta a terra sobre un gran full de paper.